Warhol és un dels artistes referents que s’integren dins del món del Pop art i les noves tècniques d’expressió artístiques contemporànies també englobades en el món de l’art popular.
El pop art fou un moviment originat a Anglaterra en els anys 50. Aquest moviment artístic conceptual jugava primordialment amb la iconicitat d’imatges concretes, arts visuals aplicades als mitjans de comunicació i treballava sobre conceptes on el que es pretenia era enaltir de manera connotativa i icònica certs trets de la societat com per exemple el consumisme i els diversos factors que interactuen amb ell.
El pop art però, un cop ja avançats els seus orígens, va apassar a ser un estil de vida propi dels artistes protagonistes que intentaven alimentar aquesta nova corrent amb innovacions de caràcter visual tant en el món de l’art com en el del disseny.
És important remarcar l’important paper que va tenir el Pop art dins la conjunció entre art i disseny; va ser un moviment que a part de ser considerat un corrent artística en tots els seus aspectes, va fer possible aplicar-la a treballs enfocats únicament al disseny. Va ser un moviment on disseny i art hi trobaven una convivència fluida.
Warhol va ser un dels pioners dins del pop art, ell va atorgar tots els trets característics del moviment i els va il·lustrar de tal manera que van quedar permanentment patents dins la història de l’art.
Aquesta concepció de l’art partia sobretot de l’experimentació amb la quotidianitat i aplicar la subjectivitat de cada artista de manera que s’integrés com una forma d’art totalment innovadora, trencadora i controvertida. Andy Warhol es va basar en tots aquesta criteria a l’hora d’idear les seves obres i en son exemples obres com les llaunes de sopa Campbell’s o les serigrafies de Marilyn Monroe les quals reflectien perfectament la intenció d’ide
alitzar icones pròpies de la societat i dóna’l-s’hi un caràcter totalment simbòlic i subjectiu de la mà de Warhol.
I és que no són les úniques obres d’ell que justifiquen en totalitat el moviment Pop art. Si més no, trobem una evolució en Warhol en la que posteriorment, incorpora el cinema i la fotografia com a eines de creació artística i les utilitza de manera que donen rebundancia a tota la seva aportació dins del món de l’art contemporani que s’entén a partir de la instauració de »The factory» un espai totalment ambigu socialment creat per Warhol on persones de turbulentes procedències com ara transsexuals, dorgadictes, etc.. Esdevenien protagonistes d’aquell espai i on ell es deixava portar per l’atmosfera que ell mateix havia creat i d’aquesta manera s’impregnava de tot el que necessitava per a què les seves obres s’esdevinguessin amb el caràcter tan propi i únic de Warhol.
L’obra escollida per tal de dur a terme un plantejament alternatiu a l’original de Warhol, és la portada del primer disc de »The Velvet Underground» titulat »The velvet undergorund & Nico» , realitzat l’any 1967, el qual va estar íntegrament produït per Warhol tanmateix com la característica pintura de la portada anomenada » Banana album» la qual hi apareix un plàtan que dóna peu a tota la temàtica tractada en les cançons que principalment abasten un estil rock experimental, pròxim a la psicodèlia i on les diverses lletres comprenen temes com l’ús i l’abús de les drogues, la prostitució, el sadisme, el masoquisme i desviacions sexuals en termes generals.
Tot i que en aquesta portada s’invitava al’usuari a pelar el platan el qual era una enganxina i sota apareixia la carn del plàtan en un color rosat, el meu plantejament ha estat primordialment enfocat al punt inicial del »banana album». El que m’interessava era plasmar totes les sensacions creades a partir d’aquest estil de música tan excèntric, transgressor i profund situant a la figura del plàtan com a paper protagonista, convertint-ho així en quasi una experiència.
oscarclarisso 