Segones avantguardes: Andy Warhol

Warhol és un dels artistes referents que s’integren dins del món del Pop art i les noves tècniques d’expressió artístiques contemporànies també englobades en el món de l’art popular.

El pop art fou un moviment originat a Anglaterra en els anys 50. Aquest moviment artístic conceptual jugava primordialment amb la iconicitat d’imatges concretes, arts visuals aplicades als mitjans de comunicació i treballava sobre conceptes on el que es pretenia era enaltir de manera connotativa i icònica certs trets de la societat com per exemple el consumisme i els diversos factors que interactuen amb ell.

El pop art però, un cop ja avançats els seus orígens, va apassar a ser un estil de vida propi dels artistes protagonistes que intentaven alimentar aquesta nova corrent amb innovacions de caràcter visual tant en el món de l’art com en el del disseny.

És important remarcar l’important paper que va tenir el Pop art dins la conjunció entre art i disseny; va ser un moviment que a part de ser considerat un corrent artística en tots els seus aspectes, va fer possible aplicar-la a treballs enfocats únicament al disseny. Va ser un moviment on disseny i art hi trobaven una convivència fluida.polaroids-andy-warhol-loqueva-6

Warhol va ser un dels pioners dins del pop art, ell va atorgar tots els trets característics del moviment i els va il·lustrar de tal manera que van quedar permanentment patents dins la història de l’art.
Aquesta concepció de l’art partia sobretot de l’experimentació amb la quotidianitat i aplicar la subjectivitat de cada artista de manera que s’integrés com una forma d’art totalment innovadora, trencadora i controvertida. Andy Warhol es va basar en tots aquesta criteria a l’hora d’idear les seves obres i en son exemples obres com les llaunes de sopa Campbell’s o les serigrafies de Marilyn Monroe les quals reflectien perfectament la intenció d’ide192867alitzar icones pròpies de la societat i dóna’l-s’hi un caràcter totalment simbòlic i subjectiu de la mà de Warhol.

I és que no són les úniques obres d’ell que justifiquen en totalitat el moviment Pop art. Si més no, trobem una evolució en Warhol en la que posteriorment, incorpora el cinema i la fotografia com a eines de creació artística i les utilitza de manera que donen rebundancia a tota la seva aportació dins del món de l’art contemporani que s’entén a partir de la instauració de ”The factory” un espai totalment ambigu socialment creat per Warhol on persones de turbulentes procedències com ara transsexuals, dorgadictes, etc.. Esdevenien protagonistes d’aquell espai i on ell es deixava portar per l’atmosfera que ell mateix havia creat i d’aquesta manera s’impregnava de tot el que necessitava per a què les seves obres s’esdevinguessin amb el caràcter tan propi i únic de Warhol.

velvet-underground-the-536432db47061L’obra escollida per tal de dur a terme un plantejament alternatiu a l’original de Warhol, és la portada del primer disc de ”The Velvet Underground” titulat ”The velvet undergorund & Nico” , realitzat l’any 1967, el qual va estar íntegrament produït per Warhol tanmateix com la característica pintura de la portada anomenada ” Banana album” la qual hi apareix un plàtan que dóna peu a tota la temàtica tractada en les cançons que principalment abasten un estil rock experimental, pròxim a la psicodèlia i on les diverses lletres comprenen temes com l’ús i l’abús de les drogues, la prostitució, el sadisme, el masoquisme i desviacions sexuals en termes generals.
Tot i que en aquesta portada s’invitava al’usuari a pelar el platan el qual era una enganxina i sota apareixia la carn del plàtan en un color rosat, el meu plantejament ha estat primordialment enfocat al punt inicial del ”banana album”. El que m’interessava era plasmar totes les sensacions creades a partir d’aquest estil de música tan excèntric, transgressor i profund situant a la figura del plàtan com a paper protagonista, convertint-ho així en quasi una experiència.andy-warhol-velvet-underground

Guardar

Anuncios
Segones avantguardes: Andy Warhol

L’arquitectura organicista

wright6

Casa Kufmann; Frank Lloyd Wright; (1935-39)

Quan parlem de l’organicisme en l’arquitectura o arquitectura orgànica, ens referim a un moviment arquitectònic caracteritzat per una sèrie de trets comuns que emfatitzen entre ells per tal de crear un corrent més aviat filosòfic dins de l’arquitectura.

El que busca l’organicisme és pràcticament, la completa harmonia entre habitatge i hàbitat en tots els factors que actuen a l’hora d’idear una creació arquitectònica d’aquest caràcter. Així doncs, el que ens diu Wright es basa en la cerca de l’equilibri total entre l’espai natural i les necessitats humanes a l’hora d’ocupar aquest espai mitjançant un hàbitat de caràcter humà. És a dir, es basa en la conjunció entre natura i habitatge mitjançant totes les eines emprades dins del disseny i l’arquitectura per tal d’així, combinant aquestes disciplines aconsegueix la integració total de dos conceptes parcialment antagònics tot i que la seva filosofia arquitectònica origina l’atmosfera perfecta per tal de combinar-los amb perfecció i subtilitat.

-Disseny d’un habitatge organicista:

IMG_4262

Per a realitzar aquest disseny arquitectònic organicista, el factor principal que he tingut en compte, basant-me sobretot amb la influència de Wright en l’organicisme, ha estat adaptar l’habitatge a l’espai i no a la inversa.

Es tracta d’una petita casa o cabana construïda ma partir de fusta per tal de crear una harmonia entre l’espai i l’edifici en si també utilitzant un ampli joc de cristalleria per tal de connectar directament l’interior amb l’exterior. Un dels punts més importants d’aquest prototip, és la importància que tenen els fonaments de la casa, ja que es troba adherida directament sobre un terreny rocós.

Està situada en un paratge natural dominat per una cascada i per un paisatge àmpliament verd sota la fluïdesa de l’aigua i la immensitat mediambiental.

 

L’arquitectura organicista

EL RACIONALISME EUROPEU: ARQUITECTURA FUNCIONALISTA

Nom: La Vil·la Savoie

Autor: Le Corbusier

Cronologia: 1928-1931

Estil: Arquitectura funcionalista

Material: Formigó, vidre i alumini

Sistema constructiu: Materials industrials

Ubicació: Poissy, França

Dimensions: 5m d’altura, 21,5 de llargaria i 19 m d’amplada

Tema: Edifici desinat al lleure familiar comunament conegut com: residència de cap de setmana

 

Nom: Pavelló Alemany

Autor: Meir Van der Rohe

Cronologia: 1928-1929

Estil: Moviment modern/ Arquitectura funcionalista

Material: pedra, acer i vidre

Sistema constructiu: Materials industrials

Ubicació: Barcelona

Dimensions: 18,48 m d’ample, 56,63 m llargaria i 3,10 d’alçada

Tema: Edifici construÏt per la exposició internacional de barcelona l’any 1929 en representació d’Alemanya.

 

En els dos edificis hi trobem estèticament una sèrie de semblances evidents tot i que la seva constitució interior està fonamentada en principis de construcció diferents. Mentre que en el Pavelló Alemany de Barcelona els elements de suport consten d’uns vuit pilars fabricats amb acer inoxidable que es caracteritzen per la seva petita amplada, la gran resistència i la forma de creu en la qual estan constituïts, en la Vil·la Savoie, el pes de l’edifici recau sobre uns elements denominats ”pilotis” que serveixen de fonament bàsic de l’edifici comunament fabricats de formigó armat.

Pel que fa als espais exteriors, el Pavelló Alemany, és un edifici que estèticament, provoca una sensació d’obertura i composició molt fluida que deixa entreveure el seu interior i en canvi la vil·la Savoie es d’una composició estètica més rígida i està força delimitada per la seva funció tant estètica com visual que no dóna tanta sensació d’obertura sinó que es caracteritza per una visió més seria del funcionalisme en l’arquitectura. Tot i així en els dos casos el predomini de les formes rectes i paral·leles tenen la redundància i la importància que l’estil indica.

Així doncs, aquesta diferència entre l’estètica oberta i tancada, també posa un límit important en la il·luminació interior, tot i que en les dues la il·luminació natural és bastant potenciada, el Pavelló alemany l’aprofita des de la seva constitució oberta mentre que la Vil·la Savoie es basta de grans finestrals de vidre. En els dos però l’ornamentació interior és d’un caràcter minimalista tot que en el pavelló alemany s’hi conjuguen d’altres disciplines enfocades al disseny que aporten un ritme diferent quant a la decoració a la Vil·la Savoie.

 

Les dues obres estan en completa harmonia amb l’estil funcionalista arquitectonic, ja que en els trets generals dels dos edificis es fa evident la clara influència d’aquest estil en els dos arquitectes a l’hora d’idear la construcció dels edificis. Hi trobem característiques com el predomín de la línia recta, el minimalisme en l’ornamentació, la distribució dels espais i sobretot la funció s’hi veu directament determinada a partir de la forma adquirida de les dues construccions.

Pel que fa a l’aportació dels dos arquitectes, en Le Corbusier hi trobem una gran intencionalitat a l’hora de conjugar ritme, espai i forma de manera molt precisa i limitada mentre que en Van de Rohe hi tobem un cert gust per la combinació d’altres disciplines aportant uns trets simbòlics diferents al minimalisme la simplicitat característica del funcionalisme arquitectònic.

 

Webgrafia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Villa_Saboya_(arquitectura)

https://es.wikipedia.org/wiki/Pabell%C3%B3n_alem%C3%A1n_(Barcelona)

.https://es.slideshare.net/mcarmearanda/mies-van-der-rohe-pavell-alemany

 

 

EL RACIONALISME EUROPEU: ARQUITECTURA FUNCIONALISTA

Hommage to Goya

20170405_121859

He escollit aquesta obra, ja que trobo interessant fer la reinterpretació d’una obra tan venerada i complexa com és el 3 de maig de Goya i d’aquesta manera fer-li un homenatge. De manera que l’artista que l’ha realitzat també aporta el seu punt de vista respecte a l’obra predecessora i així doncs, li permet atorgar-li uns valors diferents tant estètics com connotatius. És notable la utilització de colors vius que contrasten amb la foscor més pròpia del 3 de maig original, també s’hi denota l’estil característic de l’autor d’aquesta obra el qual li dóna contemporaneïtat a l’obra de Goya i la situa en un context artístic actual a causa de la intervenció en l’obra d’elements més propis d’estils artístics més aviat actuals.

 

Hommage to Goya

DADAISME

El Dadaisme és l’avantguarda i una de les formes d’art més trencadores que mai s’han presenciat. La seva absurda intenció crec que combina perfectament tot el que és antiestètic i repulsiu que mai ha estat tan conjugat dins de l’art com en el Dadaisme. M’encurioseix i em resulta força interessant la idea de rebel·lió contra l’art tradicional que el dadaisme intencionadament va provocar.

El moviment Dadaista neix a partir de l’exili de diversos artistes intel·lectuals que van emigrar a Suïssa durant la primera guerra mundial, ja que aquest era un país neutral durant aquest període bèl·lic. Concretament troba el seu origen l’any 1916 al Cabaret Voltaire de Zuric, on el poeta Tristan Tzara va propulsar aquest nou moviment de caràcter totalment absurd, trencador amb intencions clarament destructives.
Les obres integrades en aquesta nova corrent, combinaven de manera absurda diversos elements, per tal que l’espectador es qüestionés respecte als límits de l’art i tenien sobretot la intenció de causar controvèrsia en les reaccions del públic, sempre produint obres cadents de sentit lògic i amb l’absurd com a norma estrictament general.
El Dadaisme englobava totes les formes d’art, sobretot hi predominaven les obres plàstiques com ara el collage o la pintura de diversos tipus, les escultures que combinaven elements sobretot quotidians diversos de manera il·lògica i també existien obres de tipus fotogràfic o fins i tot és comesa a introduir l’audiovisual com a expressió artística.

Els artistes més representatius que formaven part del moviment dadà són:

Marcel Duchamp: Va ser un dels propulsors més destacats del moviment dadaista. Les seves diverses obres de caràcter multidisciplinari van dotar a aquest corrent avantguardista d’un caràcter molt representatiu amb una iconicitat simbolisme propi del dadaisme.
Les seves obres es basaven en la recerca de l’absurditat absoluta, la conjugació de diversos elements absents de sentit lògic. Això va bastar perquè Duchamp passes a ser l’artista referent del Dadaisme

Tristan Tzara: Fou l’artista per excel·lència propulsor del Dadaisme. La seva ocupació en el món de l’escriptura, més concretament el de la poesia, va ser determinant per tal de dotar al moviment Dadà d’uns manifestos que englobaven totes les intencions i finalitats del dadaisme i atorgar una explicació que donés a conèixer tot el que el Dadaisme suposava.

Man Ray: També va ser un dels artistes més destacats dins del Dadaisme, en concret va ser un refent en el món de fotografia. Les seves obres que també constaven d’escultures diverses i obres plàstiques, sintetitzaven a la perfecció l’essència dadà i la seva funcionalitat incomprensible mai produïa indiferència en el públic. Aixó va provocar que posteriorment, passes a ser un gran referent extern i intern al Dadaisme

Hugo Ball: Destaca en el Dadaisme dins del camp del collage. Un camp que encaixa a la perfecció amb els idearis dadaistes que a través de la combinació de diferents conceptes i elements s’aconseguia una obra resultant cadent de racionalitat tot i que podria tindre alguna connotació en concret.

DADAISME

Les Primeres Avantguardes

El sorgiment de les primeres avantguardes es basta a partir del moment de crisis política econòmica i social que es va viure a Europa amb del desencadenament de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), i la ferma imposició del capitalisme a arreu d’Europa. Això va provocar que la societat es submergís en una decadència provocada pels forts enfrontaments polítics europeus i la qualitat de vida canviés dràsticament a tots els països europeus afectats per aquesta gran crisis. Va ser en aquest moment quan els artistes intel·lectuals van decidir transgredir tots els grans canvis del moment amb la creació de les primeres avantguardes:

Principis del segle XX:
Fauvisme:

Danza_Matissee687d6f8fee1b33d286cde9445c71423
Expressionisme

kollwitzcropMáscaras. Vida cotidiana III. 1911
Cubisme

picasso_bodegon_con_calavera_de_buey_1942picture_2-big
Futurisme

depeMarinetti-Futurismo
Suprematisme


Constructivisme

PUBLICIDAD5Rodchenko_Lila Brick poster

Entre guerres:
Dadaisme

duc1n076p01a

Surrealisme

780 Reneacute Magritte - 2 La cara del genio de 1926_zpsvlygxer1philippe-halsman-y-salvador-dali-2

Aquest conjunt de moviments artístics interdisciplinaris que es propiciaren per la major part d’Europa tenien com a objectiu principal trencar amb les formes tradicionals i convencionals, integrades en món de l’art, a través d’elements innovadors i noves tècniques que van fer possible les intencions transgressores i innovadores dels artistes del moment.
La major part d’aquests moviments, es bastaven a partir d’un manifest que reunia totes les característiques i les diverses intencions amb les quals s’identificava el cada una d’aquests corrents artístics.
En l’àmbit social, l’arribada de les avantguardes va provocar certa incomprensió a la part de fascinació, ja que la transgressió i originalitat de les noves obres avantguardistes eren d’un caràcter totalment trencador.

WEBGRAFIS:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Avantguardisme

 

 

 

 

Les Primeres Avantguardes