Les dones en l’art contemporani: Marina Abramovic

Biografia:
Artista serbia nascuda l’any 1946, especialitzada en l’art de la performance, va iniciar la seva carrera als anys 70 i ha estat activa durant més de tres dècades. Es defineix a ella mateixa com la ‘madrina de l’art de la performance’.
El conjunt de les seves obres exploren la relació entre l’artista i l’audiència, els límits del cos i les possibilitats de la ment.
Context:
Va iniciar-se com a artista en una època on l’art buscava altres vies, altres possibilitats per a poder-se esdevenir art, va ser d’aquesta manera com Marina Abramovic va trobar el seu lloc en les performance, una manera diferent i innovadora de realitzar i produir art.

Obra:
Ritme 10, 1973

En la seva primera performance va explorar elements de rituals i gestos. Usant vint ganivets i dues gravadores, l’artista va executar el joc rus de donar cops rítmics de ganivet entre els dits oberts de la mà. Cada vegada que es tallava, prenia un nou ganivet i gravava l’operació. D’aquesta manera, adjuntava finalment les gravacions unint d’aquesta manera el passat i el present. Amb aquest treball, Abramović va començar a considerar l’estat de consciència de l’artista.


Ritme 5, 1974

En aquesta performance, Abramovic va intentar revocar l’energia del dolor corporal extrem, en aquest cas fent servir una gran estrella mullada en petroli, la qual és encesa a començament de l’actuació. Parada fora de l’estrella, Abramović es talla les ungles de les mans, les dels peus i també el seu cabell. Quan acaba amb tot, llança les retallades a les flames fent cada vegada un esclat de llums fent d’aquesta manera un acte simbòlic amb referencies cap a la purificació de cos i ànima.

Ritme 2, 1974
Com un experiment per provar si un estat d’inconsciència pot ser incorporat en una performance, Abramović va desenvolupar una en dues parts.

A la primera part, ella va prendre una píndola que s’utilitza per a la catatonia, de manera que Abramovic, va reaccionar de manera completament violenta, minuts després va prendre una pastilla antidepressiva on ella físicament es trobava present, però mentalment no. Aquest projecte va ser un dels primers components de les seves exploracions de la connexió entre cos i ment.

5
Ritme 0, 1974

Per provar els límits de la relació entre l’artista i el públic, Abramović va desenvolupar una de les seves performances més exigents (i la més coneguda). En ella adoptava un paper passiu, mentre el públic la forçava a realitzar l’actuació.

Va col·locar sobre una taula 72 objectes que la gent li permetés usar en la forma que ells triessin. Alguns d’aquests objectes podien usar-se de manera plaent, mentre que altres podien infligir dolor o fins i tot danyar-la. Entre ells hi havia tisores, un ganivet, un fuet, una pistola i una bala. Durant sis hores l’artista va permetre als membres de l’audiència manipular el seu cos i les seves accions.

Els espectadors tenien la instrucció d’usar els objectes de la manera que ells volguessin. Al principi, els espectadors van ser pacífics i tímids, però gradualment van començar a ser més violents. En les seves paraules:

”L’experiència que vaig aprendre va ser que … si es deixa la decisió al públic, et poden matar … Em vaig sentir realment violada: em van tallar la roba, em van clavar espines de roses a l’estómac, una persona em va apuntar amb l’arma a cap i una altra li va prendre. Es va crear una atmosfera agressiva. Després d’exactament 6 hores, com estava planejat, em vaig posar de peu i vaig començar a caminar cap al públic. Tothom va sortir corrent, escapant d’una confrontació real.”

Tècniques:
Abramovic utilitza l’exploració del propi cos com a eina principal de creació, busca certes finalitats concretes, i ho fa mitjançant l’art de la performance, un art transgressor que combina una amplia diversitat d’arts per tal d’extreure’n un resultat original i diferent.
Ella acostuma a utilitzar elements externs per tal de completar la seva intenció, elements que fan referencia a la connotació de l’obra.

Influències:
Marina Abramovic, rep influencies de diferents artistes provinents de l’art performatiu com ara Joseph Beuys, Vito Acconci o Chris Burden, també va estar influenciada per autors literaris com Susan Sontag.

Anuncios
Les dones en l’art contemporani: Marina Abramovic

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s